MaiteSala

MaiteSala

• 

  Adrià Gual

  Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 1872 - 1943), dramaturg i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, pintor i pioner del cinema.
  
  Fundà el Teatre Íntim. Fou director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i director artístic de la productora Barcinógrafo (1913). Document important foren les seves memòries, editades pòstumament: Mitja vida de teatre (1960). Com a plàstic, se centrà en un estil modernista típicament esteticista. Finalment dedicà el seu esforç a l'escenografia d'obres muntades per ell.
  
  [edita] Obra teatral
  
  * Misteri de dolor.
  * Donzell qui cerca muller.
  * L'emigrant.
  * Nocturn (Audante Morat)
  * Silenci (Drama de món)
  * La pobra Berta
  * La fi de Tomàs Reynald
  * Els pobres menestrals.
  Escriptor modernista 1872-1947

  adrià gual

• 

  Santiago Rossinyiol

  Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
  Taula de continguts
  [amaga]
  
  * 1 Biografia
  * 2 Esdeveniments
  * 3 Referències
  * 4 Bibliografia
  * 5 Enllaços externs
  
  [edita] Biografia
  
  Va néixer a Barcelona en el si d’una família d’industrials del tèxtil provinent de Manlleu[1]. Malgrat la seva condició d’hereu de l’empresa familiar, Rusiñol, a l’edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir emprendre la vida d’artista per tal de dedicar-se professionalment a allò que fins aleshores havia estat la seva màxima afecció: la pintura. Va marxar a estudiar a París i de la seva estada al barri de Montmartre, entre 1889 i 1893, en va sorgir el que seria el seu primer llibre, Desde el Molino (1894), un recull d’articles apareguts regularment al diari La Vanguardia que constitueixen, juntament amb les cròniques d’excursions i els monòlegs L’home de l’orgue (1890) i El sarau de Llotja (1891), la primera aportació de l’artista al món de les lletres.Escriptor Modernista 1861-1931

  santiago rossinyol

• 

  Apel·les Mestres

  Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) va ser escriptor, dibuixant i músic. Fill de Josep Oriol Mestres, arquitecte de la catedral de Barcelona. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava en la seva obra, que il·lustrava amb dibuixos propis, amb els quals va assolir el reconeixement de crítica i públic.
  Popular il·lustració d'Apel·les Mestres
  Popular il·lustració d'Apel·les Mestres
  
  L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals.
  
  Al 1912 hagué d'abandonar el dibuix a causa d'una afecció a la vista. Il·lustrà gran quantitat de llibres i col·laborà a la Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, El Liberal, La Publicitat i altres. Coneixedor dels prerafaelites anglesos, es pot considerar precursor dels modernistes, sobre els quals exercí una important influència. Considerà l'obra d'art com una expressió total, per la qual cosa negà la independència dels gèneres.
  
  El 1875 publicà el primer llibre de poemes, Avant!, el qual seguiren molts d'altres: el 1876, Microcosmos, el 1889, Balades, Cançons íntimes, i Idil·lis, el 1892 Vobiscum, el 1893 Odes serenes, el 1894 Epigrames, el 1907 Pom de cançons, el 1926 Darreres balades, etc. Apel·les Mestres va morir just el dia que començava la guerra civil espanyola (18 de juliol de 1936).
  
  Escriptor Modernista 1854-1936

  apel·les mestres

• 

  Joan Maragall

  Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 – Barcelona, 20 de desembre de 1911) va ser un poeta català.
  Taula de continguts
  [amaga]
  
  * 1 Corrents en la seva obra
  o 1.1 1a Etapa vitalista (1888–1893)
  o 1.2 1a Etapa decadentista (1894–1895)
  o 1.3 2a Etapa vitalista (1896–1905)
  o 1.4 2a etapa decadentista (1906–1909)
  o 1.5 3a etapa vitalista (1909–1911)
  * 2 Temàtica
  * 3 Enllaços externs
  
  [edita] Corrents en la seva obra
  
  Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, fabricant tèxtil. Estudià dret quan el seu pare volia que es cuidés de la fàbrica, però això no l'impedí ser un gran poeta i periodista.
  
  La seva poesia passa per diverses etapes sempre moguda, però, per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme.Escriptor Modernista 1860-1911

  joan maragall

• 

  Prudenci Bertrana

  Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 1867-Barcelona, 1941), escriptor modernista, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).
  Taula de continguts
  [amaga]
  
  * 1 Biografia
  * 2 Vegeu també
  * 3 Enllaços externs
  o 3.1 Obra
  
  [edita] Biografia
  
  Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures bèl·liques, durant la Tercera guerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare.
  
  Va estudiar el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, va començar els estudis d'enginyeria industrial. Però el primer any fracassà i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles Aurora Bertrana també esdevindrà escriptora).
  
  El 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel·la, Violeta, que s'ha conservat inèdita. Va abandonar la pintura i el 1902 va entrar a la redacció de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural. Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 va publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Crisàlides (1907). El 1906 publica Josafat, la novel·la que el consagrarà com a escriptor.
  
  Amb Nàufrags (1907), Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de la Biblioteca del Poble Català.Escriptor Modernista 1867-1941

  prudenci bertrana

• 

  Caterina Albert

  Escala -1869-1966Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 1867-Barcelona, 1941), escriptor modernista, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).
  Taula de continguts
  [amaga]
  
  * 1 Biografia
  * 2 Vegeu també
  * 3 Enllaços externs
  o 3.1 Obra
  
  [edita] Biografia
  
  Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures bèl·liques, durant la Tercera guerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare.
  
  Va estudiar el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, va començar els estudis d'enginyeria industrial. Però el primer any fracassà i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell període que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles Aurora Bertrana també esdevindrà escriptora).
  
  El 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel·la, Violeta, que s'ha conservat inèdita. Va abandonar la pintura i el 1902 va entrar a la redacció de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural. Va participar en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 va publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Crisàlides (1907). El 1906 publica Josafat, la novel·la que el consagrarà com a escriptor.
  
  Amb Nàufrags (1907), Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel·la de la Biblioteca del Poble Català.

  victor català