Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
Taula de continguts
[amaga]
Va néixer a Barcelona en el si d’una família d’industrials del tèxtil provinent de Manlleu[1]. Malgrat la seva condició d’hereu de l’empresa familiar, Rusiñol, a l’edat de vint-i-vuit anys, casat amb Lluïsa Denís i pare d’una filla de pocs mesos, Maria, va decidir emprendre la vida d’artista per tal de dedicar-se professionalment a allò que fins aleshores havia estat la seva màxima afecció: la pintura. Va marxar a estudiar a París i de la seva estada al barri de Montmartre, entre 1889 i 1893, en va sorgir el que seria el seu primer llibre, Desde el Molino (1894), un recull d’articles apareguts regularment al diari La Vanguardia que constitueixen, juntament amb les cròniques d’excursions i els monòlegs L’home de l’orgue (1890) i El sarau de Llotja (1891), la primera aportació de l’artista al món de les lletres.Escriptor Modernista 1861-1931
Tagzania
