dolorssoleg

dolorssoleg

• 

  Aula d'Acollida

  Aprenem català al'aula d'acollida.

  ies andreu nin

• 

  València

  
  Va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra inèdita. Pòstumament, l'editor Eliseu Climent va aplegar complet el Mural del País Valencià (1996). Moltes poblacions del País Valencià han posat el nom del poeta a un dels seus carrers. Vicent Andrés Estellés va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

  mort

• 

  València

  1948.- Als vint-i-quatre anys torna a València i comença a treballar al diari Las Provincias. Es fa amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis Guarner.
  "Com a periodista féu pràcticament de tot: treball d'arxiu, de retallar notícies, reportatges de tota mena, crítica de llibre i de cinema amb preferència; viatjà a Cannes amb els coeters valencians i a d'altres llocs amb els organitzadors d'Iberflora; fins i tot va redactar gasetilles rimades, molt populars [...] L'any 1958 fou nomenat redactor en cap de Las Provincias, càrrec en el qual continuà fins l'any 1978 en què [...] fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa." (Pérez/Salvador. Una aproximació a Vicent Andrés Estellés. València: 3i4, 1981)

  periodisme

• 

  Burjassot

  1984..- Rep el Premi de les Lletres Valencianes. El mateix any un bust seu és inaugurat a Burjassot, però quinze dies després fou enderrocat pels fatxes. Passà a viure a Benimodo (Ribera Alta); s'hi emporta el bust que l'ajuntament de Burjassot li dóna. El 1985 comença a editar prosa: Quadern de Bonaire, El tractat de les maduixes, El forn de sol, La parra roja...

  prosa

• 

  Cantonigròs

  1955.- Als trenta-un anys es casa amb Isabel. L'any següent neix la seva primera filla, que va morir als quatre mesos: escriu "Coral romput", que posteriorment serà recitat amb tanta força per Ovidi Montllor: "Ovidi Montllor, el meu germà, va recitar immillorablement, el meu "coral romput"" (El forn de sol); També el Llibre d'exilis es relaciona amb aquesta mort. Posteriorment tingués dos fills més: noi i noia. El 1956 rep el premi Cantonigròs; el 1958 el Premi Valencià (per La clau que obri tots els panys), i el 1965 el premi Ausiàs March, també a València.

  coral romput

• 

  Navarra

  1945.- Va a Navarra a fer el servei.

  servei

• 

  Madrid

  1942.- Comença la feina de periodista als devuit anys amb un article sobre un novel.lista noruec. El mateix any comença a estudiar periodisme a Madrid.

  estudi

• 

  Burjassot

  1924.- El 4 de setembre neix a Burjassot, poble de l'horta de València, en el si d'una família de forners. Ell parla amb afecte dels seus pares: la mare, "criatura humil i vivacíssima"; el "pare que no volia que mataren grills. / Mai no en va matar cap". Anà al Col.legi de Don Julio (Vid pàg. 73 i ss. dins La parra roja), on el 1934 feu una redacció en català (aprovada pel mestre; "Va ser una decisió espontània, presa quasi sense adonar-me'n")

  naixement

• 

  València

  1936.- Quan comença la guerra té dotze anys. Farà diverses feines: aprenent de forner, orfebre, mecanògraf. Passà la joventut a València.
  Es va creant una gran cultura literària de forma autodidacta. Va llegir: Baudelaire, Neruda, Eluard, Walt Whitman, Pavese, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol... Entre els poetes catalans que admira: Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel ("el qual admire tant")
  Un dels temes de la seva poesia, comença a congriar amb la guerra; ell mateix en parla: "Totes les morts són tristes. D'altra banda hi ha la incomprensible bellesa de la mort. Aquest tema venia determinat de molt abans de la mort de la meua filla, perquè jo m'he criat en un ambient de morts, de dols [...] També, cal no oblidar-ho, les tongades de morts de la guerra, de la postguerra. M'he criat en un món així, i el que abans era un motiu de còlera ara ja és un motiu de dolorosa comprensió, o d'estupefacció, o d'incomprensió radical."
  I sobre la postguerra: "Sempre he dit que, per a mi, per a nosaltres, fou pitjor, en tots els sentits, la postguerra que no la guerra. La meua família, la meua família materna, era, en efecte, republicana. Però, jo no pense en els patiments personals, sinó en els patiments col.lectius que la postguerra va comportar. Fou un temps sinistre, tenebrós, que d'alguna manera he tractat de reflectir en alguns papers meus. Ocultament, però, ens calia mantenir, malgrat tot, l'esperança."

  joventut

• 

  Mallorca

  1970. A partir d'aquest any és publicat amb més assiduïtat, a Mallorca, primer, empès per Josep Maria Llompart, a València i a Barcelona. El 1971 publica dos llibres clau: La clau que obri tots els panys (que conté "Coral romput") i Llibre de meravelles.
  "El Llibre de meravelles està constituït per tres seccions. La secció central parteix d'episodis i anècdotes que transcorren entre els 12 anys (moment en què s'inicia la guerra civil) i la trentena de l'autor (moment del matrimoni i de la responsabilitat d'una família). Com que l'adolescència i la joventut del poeta transcorren durant la guerra i, sobretot, en la postguerra, aquest és el llibre estellesià de la postguerra per excel.lència. Forma part dels manuscrits de Burjassot, que reconstrueixen l'ambient de l'època. En la primera secció del Llibre de meravelles el poeta s'identifica amb els que comparteixen amb ell unes determinades formes de vida. Són els seus i li serveixen d'ancoratge vital. D'aquí parteix per fer el seu propi itinerari vital que, com al Fèlix lul.lià, inexpert i jove, l'instruirà sobre les "meravelles" del món. A la darrera secció del llibre, el poeta, casat i responsable d'una família, troba un destí. La seva responsabilitat no s'esgota, però, en la família, sinó que aquesta l'imbrica encara més en la comunitat." (Glòria Mas, dins V.A.E. Antologia poètica . Ed. Barcanova, 1991)

  llibre de les meravelles