sumia

sumia

• 

  El 28 De Desembre

  Diuen que cada vint-i-vuit de Desembre,que és el dia dels Sants Inocents,surt lo cap dels Templaris, l'ultim que hi va haver, que el van matar a la placeta de la Sang, i surt amb un cavall blanc i bonic a buscar els seus guerrers i es passeja amunt i avall pel castell i pel Cap de la Vila a partie de les dotze de la nit,però com que no troba mai a ningú se'n torna a pa'l castell i es queda allà dalt al seu puesto hasta l'any que ve.
  Ah! I si algú el vol veure, només lo podrà veure si hi van dos Maries i un Josep, perqè sinó no se'ls pot veure.
  sumia laouaj
  
  

  geoliteratura ebre miravet

• 

  La Placeta De La Coixa

  Diuen que, quan los templari,los últims que quedaven los van portar a una placeta que hi ha allà al castell i els van anar degollant a tots, un per un, i allí van deixar fermentar tots los caps i tots los caps i tota la seua sang,escampada per terra, i van formar una taca molt gran que encara existeix ara, i per això li vam posar la placeta de la Sang. I esta taca existeix perquè jo l'he vist i molts també l'han vist.
  sumia laouaj
  
  

  geoliteratura ebre miravet

• 

  La Cameta Coixa

  Diuen que,abans al castell hi vivia la Caneta Coixa i no deixava pujar els xiquets pa allà dalt. Los pares dels xiquets los hi deien:-Oco! que us sortirà la Cameta si aneu al castell. Per això,mols vells del Poble van morir sense haver conegut mai lo castell,hasta que un dia, un que vivia al Cap de la Vila, al costat d'allà a on viu la francesa, va pujar perqè se li havia escapat una ovella i va tornar que no li a passar res. I els xiquets van anar pujant i,mira, així es va acabar la hist`ria de la Caneta Coixa. Ara encra l'expliquem als xiquets petits per fer-los por,però ara són tan tontos.
  sumia laouaj

  geoliteratura ebre miravet

• 

  El llop de Vilalba

  A Vilalba hi havie un llop que sempre estae assentat al Bassot i tenie molta gana. Un dia va passar la berra de Ca la Bassasa. La berra portae els seus baconets a beure al bassot.
  Lo llop, que vigilae el camí de la Font,quan els va veure se'ls volie minjar,peròla berra que era molt espavilada, li va dir al llop:
  -Espera't que van molt bruts, els rentarem al bassot.
  Lo llop, que vigilae el camí de la Font,quan els va veure se'ls volie minjar,però la berra que era molt espavilada,li va dir al llop:
  -Espera't que van molt bruts, els rentarem al Bassot.
  Lo llop se va apropar a l'aigua per mirar com la berra rentae els seus baconets,moment que va aprofitar la berra per donar-li un cop de morro i tirar-lo a l'aigua. d'esta manera la berra i els seus baconets van poder sortir de l'aigua i pujar pel perxe del Bassot amunt.Lo llop va sortir de l'aigua tot enfadat i se'n va anar al marge de l'era de Coll a prendre el sol.I va passar una sargantana que vivie a les pedres de l'era. Lo llop d'un salt se la va minjar de viu en viu. Pel cul del llop sortie un tros de sargantana,però el llop continuae amb molta gana i va baixar per la costa de la Font fins arribar al Vilar de Granyena.Hallí hi havie dos mardans que pasturaen a l'herba.
  Llo llop va pensar:
  -Ara sí que me'ls minjaré!
  Lo mardà al veure el llop li va dir:
  -Mira llop,repartirem l'herba entre els tres, tu faràs de fita.
  Lo llop que ere molt babau se va ficar al mig dels mardans i estos li van donar una tossada cada un i van marxar corrents.
  Lo llop mig mort va pensar:
  -Aniré a la Font a beure aigua i al mateix temps me minjaré algun xiquet de les dones que renten la roba.
  Quan lo llop s'apropà a la font, la sargantana que mirae pel forat del cul va dir:
  -Dones de la Font,amageu los xiquets que el llop se`ls vol minjar!!!
  Les dones van amagar els xiquets davall de les faldetes i quan el llop va arribar a la Font no en v

  geoliteratura ebre vilalaba dels arcs