La història se situa a l'Edat Mitjana. Un jove arriba convidat a passar un temps al castell de Carles, aleshores pertanyent a la baronia de Sentmenat. En una cova dels voltants vivia un anacoreta que de seguida es va fer amic del jove. Un dia, baixaren per les senderes del Bosc Negre una colla de saltimbanquis, entre els quals destacaven per la seua bellesa tres donzelles mores. El jove se sentia atret per elles i sovint les acompanyava a passejar.
Una nit tempestuosa, aquelles tres diableses van incitar el noi a robar el calze de l'església de Sant Julià; el calze que el senyor de Sentmenat havia rebut en recompensa de la seua heroica actuació contra els sarraïns durant la presa de la Suda de Tortosa.
L'acció no quedà impune perquè l'anacoreta va presenciar el robatori i va pregar perquè es fes justícia. Llavors caigué un llamp sobre els fugitius i els va convertir en roques de les muntanyes.
Antigament, com que l'aigua corrent era un bé més aviat escàs, les dones anaven a fer la bugada a la desembocadura del riu Sénia, on abundava l'aigua neta, cosa que no podem dir ara.
Es conta que moltes de les dones que hi anaven van sentir cantar una sirena, en diverses ocasions. Els mariners també l'havien vista i deien que era molt bonica. Ningú s'atrevia a dubtar de la seua existència fins i tot li van dedicar una cançó.
Tagzania
