Fa molts anys, abans que el castell de construís, es diu que un bruxiot moro que anava mig moribund per la part del terme de Miravet, corresponent al que actualment se n'hi diu les Arbules, de repent notà com les forces l'abandonaven i caigué a terra fatigat. En obrir els ulls, es trobà amb una gran pedra amb forma de recipient ple de dolça mel. En abelles procedent d'una cova, en entrar'hi veié una gran abella amb forma humana sentada sobre un gran pedestal. El bruxiot en vere-la se'n va anar corrent i a mesura que s'allunyava notava com una mena de grunyits a la panxa i notava com s'anava fent més i més petit i va anar evolucionant en qüestió de segons fins a convertir-se en una menuda abella i inconscientment tornar a la cova.
Molta gent diu que aquest fet és real i d'altres diuen que sol és una llegenda molt inflada amb el pas del temps.
Un carro anava amb un pagès, la seva dona i un nen. Anaven per la riba del riu de Móra la Nova. De repent encara no se sap com uns diuen que hi havia molt fang, altres que per una pedra... la qüestió és que el carro va caure al riu amb els tres ocupants i se'ls estava emportant el corrent, quan, un monjo franciscà fill de Riudoms, estava treballant al hort del Convent que estava a l'altra riba del riu es va posar a corre fins que va arribar a la riba del riu. Aleshores es va posar a caminar per damunt del riu sense enfonsar-se. Va anar fins on estaven les tres persones les va agafar i les va salvar.
Molta gent diu que aquesta història està en proses de beatificació a Roma i que hi havia alguns testimonis dels fets, l'únic que es egur que aquesta història no va acabar en tragedia.