Es diu a Miravet, fa molt temps, hi havia un pastor que va agafar una serp petiteta. I cada nit, el pastor agafava les vaques i les munyia, i donava la llet a la serp i la serp es va anar fent grossota. Però un dia el van cridar per anar a la guerra, que en aquell temps no sé quina devia ser. Va tardar entre 4 i 5 anys. Al tornar, esclar, la sero s'havia fet gegantina i el pastor la va cridar ella cuan el sentia sortia a rebre'l, però com que no el va conéixer, agafà i se li enredà al coll de mala manera i el va ofegar. El pobre pastor es va morir.
Ja fa molt de temps, quan lo poble era molt més petit i estava enmurallat, aquí a Tivissa, vivien cristians, però també moros.A la nit, els moros tenien que anar a les seves cases separats del poble, i se deia la marca de dalt. Una familia de classe mitjana tenia una filla molt maca i treballadora, se deia Margarida. En els moros hi havia una familia pobra, però tenien un fill molt maco, que li deien Benalí. Margarida i Benalí es veien molt sovint i es van enamorar i ho van guardar en secret fins que el van veure pels camins. Als pobles petits, de seguida se saven les coses. Els pares de Margarida la van castigar. Fins que, quan se pensaven que ja no estava enamorada, i la van tornar a deixar sortir. Però els dos es van trobar i es tornaren a enamorar. Mardarida va tornar a ser castigada per es va tornar a escapar i va anar a trobar-se amb Benalí. Tothom la va buscar i una mora, al matí, els va trobar al peu del Tormo, lligats amb un mocador de seda, morts, però encara ''sangrejants''. Margarida va ser enterrada on és ara la Baranova, al fossar. I Benalí al cementeri del moros. Per aixó es diu el tormo de la margarida.
Tagzania
