Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) va ser escriptor, dibuixant i músic. Fill de Josep Oriol Mestres, arquitecte de la catedral de Barcelona. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava en la seva obra, que il·lustrava amb dibuixos propis, amb els quals va assolir el reconeixement de crítica i públic.
Popular il·lustració d'Apel·les Mestres
Popular il·lustració d'Apel·les Mestres
L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals.
Al 1912 hagué d'abandonar el dibuix a causa d'una afecció a la vista. Il·lustrà gran quantitat de llibres i col·laborà a la Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, El Liberal, La Publicitat i altres. Coneixedor dels prerafaelites anglesos, es pot considerar precursor dels modernistes, sobre els quals exercí una important influència. Considerà l'obra d'art com una expressió total, per la qual cosa negà la independència dels gèneres.
El 1875 publicà el primer llibre de poemes, Avant!, el qual seguiren molts d'altres: el 1876, Microcosmos, el 1889, Balades, Cançons íntimes, i Idil·lis, el 1892 Vobiscum, el 1893 Odes serenes, el 1894 Epigrames, el 1907 Pom de cançons, el 1926 Darreres balades, etc. Apel·les Mestres va morir just el dia que començava la guerra civil espanyola (18 de juliol de 1936).
Tagzania
