València

1936.- Quan comença la guerra té dotze anys. Farà diverses feines: aprenent de forner, orfebre, mecanògraf. Passà la joventut a València. Es va creant una gran cultura literària de forma autodidacta. Va llegir: Baudelaire, Neruda, Eluard, Walt Whitman, Pavese, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol... Entre els poetes catalans que admira: Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel ("el qual admire tant") Un dels temes de la seva poesia, comença a congriar amb la guerra; ell mateix en parla: "Totes les morts són tristes. D'altra banda hi ha la incomprensible bellesa de la mort. Aquest tema venia determinat de molt abans de la mort de la meua filla, perquè jo m'he criat en un ambient de morts, de dols [...] També, cal no oblidar-ho, les tongades de morts de la guerra, de la postguerra. M'he criat en un món així, i el que abans era un motiu de còlera ara ja és un motiu de dolorosa comprensió, o d'estupefacció, o d'incomprensió radical." I sobre la postguerra: "Sempre he dit que, per a mi, per a nosaltres, fou pitjor, en tots els sentits, la postguerra que no la guerra. La meua família, la meua família materna, era, en efecte, republicana. Però, jo no pense en els patiments personals, sinó en els patiments col.lectius que la postguerra va comportar. Fou un temps sinistre, tenebrós, que d'alguna manera he tractat de reflectir en alguns papers meus. Ocultament, però, ens calia mantenir, malgrat tot, l'esperança."